'Pròxima B', entrevista al grup Júlia

Júlia va iniciar la seua activitat l'any 2012. En aquell moment era un projecte personal d'Estela Tormo, cantant i compositora del grup. Al cap de poc de temps, es va unir a la formació Lídia Vila, amb la intenció d'ajudar a Estela per tal de poder presentar les cançons en directe. Tot i que el grup ha passat per diverses fases i formats, podem dir que ara és quan més estabilitat experimenta, amb el format duo. Júlia és un projecte innovador i agosarat i experimenten amb sons que, fins ara, no s'han escoltat massa al nostre País Valencià. Ara, llancen el seu segon disc, Pròxima B. I en dos formats, vinil i CD.

Ja han passat uns quants anys des de la publicació del vostre primer treball, Nuvoslàstic. Com ha canviat Júlia?

Júlia ha canviat pràcticament en cada concert que hem fet en aquests anys (més de 50!). Hem estat fent proves contínuament i ara és quan més segures ens sentim sobre el que fem i presentem. Com déiem, Júlia era un projecte unipersonal i eminentment electrònic. Després va incorporar alguns elements folk i ara podem dir que, d'alguna manera, retornem als orígens més "digitalitzats", a base de sintetitzadors i caixes de ritmes. Tornem al punt d'inici, però després d'haver acumulat un bagatge important i amb un major coneixement sobre les tecnologies que emprem. Júlia, per fi, sap el que vol transmetre i, el més important, com ho pretén fer.

Escoltant el vostre últim concert, em va cridar l'atenció que hi ha propostes molt madures i innovadores. Quines cançons destacaríeu sobre la resta?

Considerem que Pròxima B ha quedat un disc molt complet i que reflecteix a la perfecció tot el que som. És un treball molt divers, però al mateix temps molt compacte. Trobem la branca aquesta més lluminosa, més festiva (amb cançons com 'Cap parat' o 'Diumenges'), però també aquella més densa i melancòlica ('No t'ho mereixes', 'Seahorses' o la mateixa 'Pròxima B'). És molt complicat destacar-ne algunes sobre altres, tot depén del dia que ens ho preguntes i de com ens trobem en eixe moment. El que sí que és evident és que en aquest segon disc trobem una proposta a nivell narratiu molt més madura, amb els peus a terra. Ens continuem envoltant de tota una mística molt espacial i una estètica còsmica, però les lletres són més dures, més físiques i més humanes.

Quins són els vostres referents musicals, valencians i internacionals? Al concert vau picar l'ullet a dos músics alcoians, en aparença, molt diferents. L'Ovidi i Camilo Sesto.

Sí! Això va ser una mena de joc que vam voler proposar aprofitant que ens trobàvem celebrant la Nit d'Estellés a Cocentaina i sabíem que podíem sorprendre més d'un. Era natural tocar la versió d'Ovidi i li anava bé a la nit, però la versió de Camilo és possible que no se l'esperara ningú. Volíem mostrar-nos com persones obertes, amb gustos musicals molt diversos i no vam dir cap mentida quan vam assegurar que admiràvem als dos artistes per igual, tant a Ovidi com a Camilo Sesto. Cadascun dins del seu estil ha aconseguit signar vertaders himnes per a diverses generacions. Qui poguera! Però, naturalment, els nostres referents musicals més directes no són ni Ovidi Montllor ni Camilo Sesto, això és evident quan escoltes el que fem. Ens agraden propostes com Tulsa, Austra, Anímic, Lídia Damunt o El Último Vecino, en l'àmbit estatal i internacional; i altres com Mox Nox, Mi Sostingut o Mox, en l'àmbit de País Valencià.

Com veieu el panorama de la música valenciana? Penseu que una proposta com la de Júlia hi pot encaixar?

Ara mateix, una proposta com la de Júlia en l'escena de la música valenciana costa d'encaixar. L'escena de música valenciana, o concretament si parlem de "música en valencià, encara continua apostant per uns estils musicals molt concrets: format cantautor, ska, reggae, i ara el rap o hip hop electrònic. Ací no podem competir, són grups amb molt de tiró entre el públic i que ofereixen el que la gent més jove està buscant. Entenem perfectament que els promotors o productors d'esdeveniments, que a la fi són empresaris amb criteris que no són sempre els d'un gestor cultural, busquen propostes que arrosseguen gent i no arrisquen amb propostes artístiques com la nostra.

Amb tot, esperem que amb aquest nou disc sí que se'ns escolte una miqueta més, especialment al circuit valencià de sales, cicles i festivals en general, ja no només al que "canta en valencià". És cert també que viure i treballar a Alcoi fa que ens resulte una miqueta més complicat arribar, no estem dins de cap escena concreta ni de cap xarxa de contactes. Però el nostre objectiu, com des del primer dia, continua sent fer concerts a llocs bonics, que tinguen bona acústica i certa màgia, o a festivals fets amb estima on puguem compartir cartell amb els grups que ens agraden. Preferim això abans que grans espais o grans esdeveniments, pensem que eixe no és el nostre hàbitat natural.

Podeu contactar amb el grup Júlia en: info@grupjulia.com
Àudio complet de Pròxima B: https://www.youtube.com/watch?v=AWdXRQZN3KE
Videoclip de la cançó 'Cap parat': https://www.youtube.com/watch?v=hg7TO7lo5gM

Francesc Gisbert
Música per un país és una iniciativa de la Coordinadora pel Valencià de l'Alcoià i el Comtat (Escola Valenciana)

next