És possible realitzar polítiques culturals que no estiguin empresonades per la lògica mercantilista del capitalisme ni pel corporativisme excessiu de les institucions? Vilaweb ha publicat Des-professionalitzar la cultura. Polítiques públiques per a una cultura no professionalitzada, un article del tècnic de cultura Oriol Cendra entorn aquesta pregunta.
Cendra destaca la necessitat de canviar el paradigma de les polítiques culturals. Una revolució que implica replantejar-se la pròpia noció de cultura, no entesa únicament com aquelles creacions de caire artístic, i en conseqüència subjectes a ser desenvolupats per professionals, sinó també com aquell sistema de pràctiques i creences que ha bastit una societat en el seu objectiu de comprendre el món.
El concepte Patrimoni Cultural Immaterial, defensa Cendra, ens brinda una excel·lent oportunitat per escapar de les visions més restringides de la cultura, concebuda sempre com un espectacle que requereix intèrprets i espectadors, i mai com una manera idiosincràtica que té una comunitat de relacionar-se amb el seu retorn. Tanmateix, convé estar alerta: “cal desprendre’ns d’una visió reduccionista d’aquest patrimoni immaterial, la que pot portar-nos a una competició per ‘patrimonialitzar’ objectes (molt sovint amb finalitats de promoció turística). I és que pot resultat que ens dediquem a patrimonialitzar festes per la seva escenografia (i espectacularitat) i no per allò que celebren (i la manera que ho celebren)
Fomentar el Patrimoni Cultural Immaterial serà insuficient si no s’aconsegueix que les persones participin activament de la producció cultural. Al mateix temps que es resti importància als criteris economicistes, que consideren la cultura com un instrument que convé gestionar i mesurar amb l’objecte d’optimitzar el retorn econòmic, convé valoritzar les formes d’organització col·lectiva: “el periodisme cívic, el cooperativisme, el teatre amateur, o la pesca tradicional haurien de ser béns culturals”, conclou Cendra.
Actualment, es lamenta Cendra, el marc legal català impedeix una noció dinàmica de la cultura. Per complir la Declaració de Frisburg, segons la qual les persones tenen el dret a participar en l’elaboració, execució i avaluació de les polítiques culturals, les administracions han de fer un gir copernicà. a la noció de bé comú”; oblidar les relacions merament contractuals (subvencions, contractacions, plans d’inversió), més encaminades a facilitar espectacles concrets que a ressaltar els aspectes que defineixen una població.
Si les administracions volen apostar per un nou model cultural no professionalitzat, conclou Cendra, han de replantejar íntegrament el seu funcionament… “Actualment el marc legal català impedeix una noció dinàmica de la cultura”.
