VALÈNCIA. Apicultors de diferents organitzacions agràries s’han concentrat aquest dimarts enfront de la Conselleria d’Agricultura per a exigir la derogació del decret conegut com el de la pinyolà –que els impedeix treballar a menys de 5 quilòmetres d’un camp de tarongers– i que s’incloga el País Valencià en les ajudes agroambientals al sector apícola previstes en el Pla de Desenvolupament Rural, segons ha explicat el secretari general de la Unió de Llauradors, Carles Peris.
“La situació de l’apicultura és dramàtica, com qualsevol situació en el camp”, ha afegit per la seua part el secretari general de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders, Pascual Domingo, qui ha assenyalat que el sector es veu afectat per dos “punts peculiars” que són el decret de la pinyolà i la falta d’ajudes públiques.
“Demanem a les administracions que facen polítiques adaptables a tots els sectors primaris i no siguen motiu de disputa entre el sector citrícola i l’apícola”, ha reclamat Peris en referència al decret de la pinyolà, que limita la pol·linització creuada entre plantacions de cítrics i obliga els apicultors a desenvolupar la seua activitat a més de cinc quilòmetres d’un camp.
“Portem suportant des dels anys 90 un decret d’expulsió per a no pasturar en els cítrics. El problema no el causen les abelles, sinó les plantacions mal organitzades en el nostre territori”, ha denunciat Domingo, que recorda que malgrat que el més fàcil és “expulsar les abelles”, les varietats sensibles a la pinyolà “s’haurien de plantar on es calga o retirar-les”.
Domingo ha insistit que un terreny com el valencià “on cada cinc quilòmetres et trobes un altre camp, al final has d’anar-te’n fora del territori”, la qual cosa impedeix que els apicultors puguen produir al País Valencià “una mel de flor del taronger reconeguda mundialment”.
El president de la sectorial apícola de Joves
Agricultors Asaja Alacant, Guillermo Rosell, ha xifrat les pèrdues del sector en “el 70% de la producció” i ha assenyalat que es tracta d'”un problema que l’Administració no ha sabut regular” i que els està obligant a abandonar les terres on solien situar els seus ruscs.
L’altra gran reivindicació dels concentrats ha sigut l’extensió de les ajudes previstes en el Pla de Desenvolupament Rural que depén de fons europeus. “També patim la falta d’ajudes de l’Administració que demanem per totes les funcions que realitza el sector”, ha insistit Peris, que denuncia que el País Valencià és l’única autonomia en la qual no es reben eixos fons.
“No veiem clar que altres comunitats autònomes donen eixes ajudes mediambientals però la Comunitat Valenciana estiga exclosa”, ha declarat Peris. Per part seua, Domingo també ha reclamat eixes subvencions “provinents d’Europa per a mantindre l’apicultura viva”.
Mel importada
Els apicultors també han aprofitat per a exigir que “hi haja més quantitat de producte de mel europea, ja que les de països estrangers estan copant el mercat” i han demanat a Brussel·les que “comence a defensar d’una vegada els productors europeus”, segons ha remarcat Peris.
Peris també ha recordat que “els productors europeus són els que garanteixen la seguretat alimentària”, per la qual cosa ha demanat que s’apliquen mesures com “la millora de l’etiquetatge”, que en l’actualitat considera que “no deixa clara” la procedència del producte.
Per part seua, Domingo ha assenyalat que “la globalització ha portat productes de fora com també ha passat en la taronja o el vi”, la qual cosa genera “un greu problema per a l’apicultura nacional i autonòmica”. En aquest cas, insisteix que “des de la Xina arriba molta mel que a més no és mel, sinó mescles de glucoses o xarop d’arròs”, una cosa habitual en el que és “el tercer producte més adulterat en l’àmbit mundial”.
