VALÈNCIA. 11.30 hores del matí del dijous 14 de març al carrer de Colom de València, un seguit d’agricultors i ramaders de totes les edats i de totes les comarques valencianes avancen en direcció a la delegació del govern espanyol de València amb una demanda clara: que les administracions siguen “valentes” i desenvolupen polítiques “valentes” per a garantir la supervivència del camp valencià.
Entre els centenars de persones que es van manifestar destacaven elles, les agricultores, que cada vegada més van ocupant el seu lloc al camp i llocs de responsabilitat dins de les associacions agràries. Dones que han treballat el camp “tota la vida”, fent les mateixes tasques que els homes, però que han quedat, en moltes ocasions, invisibilitzades. Però elles ho tenen clar. Sense dones i joves, el camp es mor i, sense camp, els pobles es queden deserts.
Així ho van explicar Inmaculada Díaz Ruiz, responsable de la dona en La Unió de Llauradors, i Rebeca Sales Ros, responsable de joves de la mateixa associació, durant la protesta que La Unió va convocar aquest dijous davant la delegació del govern espanyol. Les dues treballen el camp per voluntat pròpia: la primera té tarongers i la segona es dedica als fruits secs, les dos a l’Alt Maestrat.
“Jo soc filla d’agricultors, el meu germà és agricultor, tota la vida he viscut l’agricultura. Vaig estudiar, però vaig veure que jo amb el que seria feliç és amb la terra”, explica Rebeca Sales. Va fer cursos d’Agricultura, Administració i Turisme, però, tot i la situació complicada que travessa l’agricultura, ella vol continuar dedicant-se al que li agrada. Inmaculada Díaz, per la seua banda, va heretar terres i va decidir plantar tarongers. Tot i que és conscient de les dificultats per les quals travessen els cítrics, ella recomanaria a qualsevol que estiga pensant a dedicar-se al camp que ho faça “per la qualitat de vida que hi ha als pobles”.
El camp és “fonamental” per al món rural
Tant Inmaculada Díaz com Rebeca Sales estan convençudes que el futur de les comarques del nord passa principalment per l’agricultura i la ramaderia. “L’agricultura és fonamental per als pobles perquè vivim d’això o del turisme. És l’únic que tenim”, assenyala Sales, que remarca que la Indústria és mínima en les comarques rurals i que, per tant, gran part de l’ocupació que es genera als pobles depén del camp.
