VALÈNCIA. “Només oferirem (una llengua cooficial que no siga el castellà) si el contribuent insisteix a utilitzar l’opció”. De primeres, “no l’oferirem mai”. Així explica l’Agència Tributària als treballadors com han d’atendre aquells ciutadans que telefonen per a fer la declaració de la renda. El fet no és aïllat perquè la Plataforma per la Llengua ja ho va denunciar el 2017 i, enguany, a través de la denúncia d’un funcionari, l’entitat lingüística ha tornat a constatar que l’ens del Ministeri d’Hisenda ha donat instruccions internes sobre l’ús de les llengües per a aquesta campanya de recaptació d’imposts.
L’any 2017 Plataforma per la Llengua va denunciar que s’havia eliminat l’opció de ser atés en valencià de la línia d’atenció telefònica per a la campanya de la renda. En eixe moment, ja es va revelar que quan s’oferia l’opció de ser atés en valencià no es respectava. Dos anys més tard, la discriminació lingüística va encara més enllà: els treballadors de l’Agència Tributària han rebut ordres de “no oferir mai” l’opció d’atendre en un idioma cooficial, denuncia la Plataforma en un comunicat.
La comunicació interna ha arribat a Plataforma a través de la denúncia d’un treballador que ha fet arribar a l’entitat. Els funcionaris van rebre a través de la Intranet de l’Agència Tributària un recordatori en què s’indica a la plantilla que només es considerarà que el contribuent vol ser atés en aquesta llengua “si insisteix a utilitzar aquesta opció”. Però apunta que “no l’oferirem mai perquè en sol·licitar la cita no és possible escollir un idioma cooficial”.
Plataforma per la Llengua, però, ha comprovat que ni tan sols quan el contribuent vol ser atés en valencià se li garanteix l’atenció en aquesta llengua. En diverses telefonades de comprovació, els operadors de la campanya de la renda han deixat clar que “no era possible derivar la telefonada a un departament que atenguera en valencià”. Un fet que Plataforma per la Llengua considera discriminatori.
Plataforma per la Llengua denuncia que és una nova mostra que l’estat espanyol discrimina els valencianoparlants. “Governe el PP o governe el PSOE de Sánchez, siga per la porta del davant o per la porta del darrere, l’estat espanyol ho té clar: els valencianoparlants paguem imposts a Hisenda però som tractats com a ciutadans de segona, no tenim els mateixos drets que els castellanoparlants. Ja n’hi ha prou”, assegura Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua.
“Imposts de primera, drets lingüístics de segona”
“En aquest cas, a més, l’Administració actua d’una manera perversa i ordena als seus treballadors que obvien els drets lingüístics dels ciutadans, per açò denunciarem esta situació davant del Comité d’Experts del Consell d’Europa que avalua el compliment de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries”, ha afegit Escuder.
Per evitar situacions com aquesta, Plataforma per la Llengua planteja que cal un “ferm compromís polític” que modifique l’actual ordenament jurídic. “La Constitució espanyola, en l’article 3, perpetua la superioritat del castellà per sobre del valencià, l’èuscar o el gallec. Açò fa que l’Estat puga discriminar els valencianoparlants i no passe absolutament res”, apunta Escuder.
L’ONG del valencià ha fet arribar als partits diverses propostes perquè es comprometen a emprendre reformes de l’Administració que facen que casos com aquest no es tornen a repetir, com ara la capacitació generalitzada en valencià dels servidors públics o la garantia del dret d’opció lingüística dels valencianoparlants. L’entitat demana a la ciutadania que signe per tal de fer pressió i que els partits les accepten a través de la web habilitada.
