VALÈNCIA. El “preocupant” estat del valencià i del seu ús entre els parlants és un assumpte del qual fins i tot ha deixat constància el Consell d’Europa en el seu últim informe sobre el Compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Especialment, en àmbits com el de l’educació o la judicatura. Així mateix, en el seu últim informe l’Oficina de Drets Lingüístics recollia que la major part de vulneracions lingüístiques eren al valencià.
En aquest context, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) pretén fer prevaldre els drets dels valencianoparlants. Per a això, ara vol tractar de convertir-se en una entitat “útil” que passe dels discursos a l’acció i així posar a disposició dels usuaris ferramentes per a fer efectives les denúncies per discriminació lingüística. I perquè aquests drets es facen efectius, en primer lloc, cal que els parlants en siguen conscients.
Amb aquest objectiu, l’entitat ha llançat ‘Tenim drets!’, una campanya amb una doble vessant: que els usuaris coneguen i reconeguen els seus drets i que les administracions es comprometen amb la defensa del valencià. La campanya, amb una pàgina web on es recullen els materials per a fer efectius tots els drets lingüístics, va ser presentada aquest dimarts pel secretari d’ACPV, Toni Gisbert, i els coordinadors de l’Àrea de Drets Lingüístics, Francesc i Alfons Esteve.
D’altra banda, la campanya pretén fer que els parlants siguen conscients dels seus drets lingüístics i consegüents amb ells. “Els parlants tenen tan normalitzada la situació que en la majoria d’ocasions no es percep com a discriminatòria”, explica Toni Gisbert. Rebutjar rebre pacients en la sanitat pública, negar-se a atendre clients en un establiment comercial o amenaçar amb multes són algunes de les tòniques habituals que tenen lloc quan es parla en valencià. A través de la pàgina web que han llançat amb la campanya, els usuaris podran consultar quins són els drets lingüístics més bàsics. A més, els parlants tindran a la seua disposició els models de formulari per a denunciar discriminació lingüística o, fins i tot, la normativa per a saber com canviar el nom i cognom del castellà al valencià.
Així, Acció Cultural també ha anunciat que exercirà com a mediador en les tramitacions de les denúncies per discriminacions lingüístiques. L’entitat ha posat a disposició dels usuaris a través de la pàgina web distints formularis per a presentar a les administracions competents –com ara Educació, Sanitat o Hisenda– o també l’Oficina de Drets Lingüístics. Així, els usuaris podran accedir per a omplir els documents i presentar la denúncia directament o bé autoritzar a ACPV perquè s’encarregue de tots els tràmits.
L’altra vessant d’aquesta campanya vol dedicar-se a garantir tota la cobertura legal possible al valencià. Des d’ACPV parteixen de la premissa que el govern del Botànic, tot i que ha emprés accions que consideren positives, s’ha quedat “atrapat en dinàmiques conservadores”. A criteri de l’entitat, han descuidat temes pendents com ara la reciprocitat entre TV3 i À Punt o fer efectiva l’entrada a l’Institut Ramon Llull. Més enllà d’això, ara el que vol tractar de fer ACPV és convertir-se en un instrument per a impulsar el projecte de Llei d’Igualtat Lingüística –ja que la Llei de l’Ensenyament del Valencià del 83 no recull cap aspecte d’igualtat social– o la reforma de la Llei de la Funció Pública que garantisca el coneixement del valencià per part dels treballadors de les entitats dependents de la Generalitat.
