VALÈNCIA. Les escenes de violència a Catalunya han deixat un important registre de ferits. En total ja en són més de 600 les persones ateses pels Serveis d’Emergències Mèdiques, 6 de les quals es trobaven en estat greu o molt greu a data de divendres. Entre elles, 4 manifestants han perdut la visió d’un ull a causa de l’impacte de pilotes de goma o projectils de foam. Els cops de porra al cap, els trets de projectils apuntant per damunt la cintura o les detencions dubtosament justificades que sobrepassen qualsevol protocol policial han sigut enregistrades per molts dels periodistes que han treballat sobre el terreny durant aquesta setmana.
El nombre d’agents de policia afectats tampoc no passa desapercebut. 288 han resultat ferits i un d’ells es troba en estat molt greu. Les difícils condicions en què treballen els cossos armats han provocat que tant els representants institucionals com els polítics es bolquen en mostres de suport i elogis cap a ells. Sense anar més lluny, Sánchez va acudir l’Hospital de Sant Pau el passat dilluns a interessar-se per l’estat dels policies ferits, però va obviar els civils que també es trobaven ingressats amb greus lesions provocades per la policia. En qualsevol cas, la visita va costar-li els crits i xiulits del personal sanitari que es va reunir a l’eixida per a esbroncar-lo.
En l’altra cara de la moneda, es troben les amonestacions que diversos organismes internacionals han realitzat als governs espanyol i català per les actuacions policials. Després d’haver treballat sobre el terreny, Amnistia Internacional ha documentat nombrosos casos en què s’està fent “un ús excessiu de la força”, incloent-hi “l’ús inadequat i injustificat dels equips de defensa contra persones que no suposaven cap risc”. Abusos que no només es donen a les nits, quan els disturbis s’estenen per diverses ciutats catalanes, sinó també a plena llum del dia durant manifestacions completament pacífiques.
En la mateixa línia s’ha pronunciat la comissària de drets humans al Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, qui reconeixia “els nombrosos reptes que té la policia quan ha de confrontar els atacs violents”, però assenyalava que “fins i tot en circumstàncies tan difícils, ha de restringir-se estrictament als principis de proporcionalitat”. Una condició que, després d’haver comprovat els nombrosos excessos de les forces policials, no s’està complint, per la qual cosa ambdues organitzacions insten les autoritats pertinents a garantir “la protecció de la llibertat d’expressió i de manifestació pacífica”.
El 72% dels atacs a la premsa són policials
Els atacs i detencions de la policia sobre una premsa perfectament acreditada amb jupetins o braçalets reflectants ha ocupat una dimensió especial en el conflicte. Tant Amnistia com la comissària de drets humans han assenyalat aquests casos i s’han mostrat “molt preocupades” per les seues implicacions sobre la llibertat de premsa.
L’Observatori Crític dels Mitjans Mèdia.cat ha pogut verificar 65 agressions a periodistes des de l’inici de les protestes, el 72% de les quals han sigut per part dels diferents cossos policials estatals i autonòmics. Aquesta recopilació ha servit perquè la Federació Europea de Periodistes i la Federació Internacional de Periodistes hagen presentat una denúncia davant del Consell d’Europa.
Donada la gran quantitat d’agressions i detencions difícilment justificables, entitats com l’Institut Internacional de Premsa, el Col·legi de Periodistes de Catalunya o, a casa nostra, la Unió de Periodistes Valencians han reprovat l’actuació dels cossos policials i han hagut d’exigir al govern espanyol i al català que garantisca el dret a la informació.
Una violència desapercebuda per a la política
Davant d’una actuació policial que ha sigut reiteradament assenyalada com a desproporcionada i negligent per part d’organitzacions internacionals de reconegut prestigi i nombrosos col·legis de premsa, les formacions polítiques han decidit mirar cap a un altre costat sense prendre cap iniciativa ni posicionament públic. Més aviat al contrari, durant els últims dies s’han succeït en els parlaments les mostres de suport i lloances a la tasca dels cossos de seguretat sense cap mena de crítica a una institució que carrega amb la responsabilitat de fer un ús adequat i mesurat del monopoli de la violència de l’estat.
Val a dir que a les Corts Valencianes, els intents de signar una declaració institucional en suport de les forces policials s’ha vist frustrat per dos motius. En primer lloc, perquè el PSPV i el PPCV no s’han posat d’acord per a fer un text unitari; en segon, perquè Unides Podem i Compromís no volen signar cap text que verse sobre Catalunya, en tant que creuen que estan motivats per un interés electoralista i que desvien el debat de les qüestions valencianes.
Ara bé, pràcticament tots els grups han expressat el seu suport públic a les forces policials, però no han realitzat cap crítica voluntària als seus excessos. Inclús quan se’ls pregunta per les advertències d’Amnistia o el Consell d’Europa, costa trobar matisos. Aquesta setmana, el secretari d’organització del PSPV, José Muñoz, responia que la proporcionalitat era “total i evident” i que “els casos concrets no es poden extrapolar”. “Supose que es depuraran responsabilitats”, deia respecte dels “casos concrets”.
També la presidenta del PPCV, qüestionada sobre aquest assumpte, assegurava que l’actuació ha sigut “modèlica, exemplar i democràtica” i que qualsevol cas que estiga sobre sospita “s’ha de dirimir als tribunals”. Més detalls aportava, en el seu cas, el síndic de Compromís, Fran Ferri, qui apuntava que “tots cometem errors” i que “tot el món té dret a fer la seua feina, però sense abusos”. Cap al final de la intervenció va reconéixer que “no es pot donar un suport unànime”, ja que “s’han de denunciar aquells que estan utilitzant de manera excessiva la força”.
D’altra banda, resulta desconcertant la passivitat d’Unides Podem, qui ha reiterat en nombroses ocasions, sense que ningú els haja encoratjat, el seu suport a la policia. Ara bé, s’ha d’insistir per a extraure un posicionament clar sobre les denúncies que realitzen Amnistia i la resta d’organitzacions. El seu candidat al Congrés per València, Héctor Illueca, va decidir obviar la pregunta i remetre’s a la idea que cal “recuperar l’esperit del 78” per a trobar una solució al conflicte de Catalunya. Va ser la número dos de la llista, Roser Maestro –membre d’Esquerra Unida–, qui ràpidament va intervindre per a “condemnar cada cas en què s’haja fet un ús desproporcionat de la força” i rebutjar el “paquet repressiu” aplicat a Catalunya.
Les investigacions, iniciativa de la societat civil
La xarxa d’observadors dels drets humans Som Defensores –que agrupa diferents organitzacions formades per experts en dret– està estudiant 122 casos de possibles abusos. Ara bé, el col·lectiu critica que és “una anomalia democràtica” el fet que la iniciativa de recavar proves i investigar sobre la violència policial injustificada la prenga la societat civil i no l’Estat. Per ara, només la Conselleria de l’Interior de Catalunya ha assegurat després de les pressions rebudes que està recavant imatges i vídeos per a depurar responsabilitats dins dels cossos policials.
