Jaume I conquerí un país, d’això «el Conqueridor» i l’annexionà a la seua Corona. Bé, ja sabeu, el 9 d’Octubre i tota la parafernàlia commemorativa, convenientment reificada, que l’acompanya. Aquella data, gloriosa per a uns i fatídica per a uns altres, posà fi a la València àrab, andalusí, que s’inicià en el segle VIII, quan un altre conqueridor, ‘Abd al-‘Azīz ibn Mūsà arribà a les terres ara dites i reconegudes com a valencianes. Bé, aleshores, en el segle VIII, no hi havia País Valencià, ni Regne ni molt menys ridícula Comunitat. I d’‘Abd al-‘Azīz us vull parlar hui, el primer governador del país d’Alandalús, que —vegeu— fou el capità moro que conquerí les terres valencianes als visigots.
La setmana passada us vaig parlar de Roderic, rei dels gots d’Hispània, dels visigots, i també la seua amant —o diguem-ne víctima— Florinda la Cava, a qui se li ha penjat l’escapulari —ai la pobra!— de ser la causa de la destrucció de la Hispània goda (goda o visigoda, perquè era habitada pels gots de l’oest, d’això el visi-). I dic jo: ja podria el Roderic, pel bé del seu regne, haver sadollat la seua set de concupiscència en un altre càntir. En fi, al pare de la xicota —sembla ser— no li vingué bé que la seua filla esdevingués concubina del rei i ja veieu el que succeí: cridà els moros i de tothom és conegut la història com acabà. En definitiva: el primer acte de les ambaixades de la Festa de Moros i Cristians, tan esteses per territori valencià; en aquelles que, de fet, hi ha un primer acte o ambaixada del moro, en la majoria, per a després celebrar un de segon que escenifica el triomf final del cristià, o ambaixada del cristià, sobre el muslim.
