40 anys i 24 COP no són suficients?

13 desembre 2019 06:00h

La 1a Conferència Mundial sobre el Clima es va celebrar en 1979 en Ginebra. Després han hagut 24 COP organitzades per l'ONU al més alt nivell i entre elles s'han intercalat infinitat de simposis i congressos. La gràfica del CO2, el principal gas d'efecte hivernacle, mostra clarament de què han servit tantíssimes reunions i mesures tan especulatives com el mercat de drets d'emissions...

Sabem perfectament quines són les causes de l'escalfament i en coneixem bé les solucions, però, després de 40 anys de marejar la perdiu, encara no s'apliquen. En conseqüència, hem superat les 415 ppm (la concentració normal abans de la Revolució Industrial era de 280), la temperatura mitjana ha pujat ja 1,1ºC i cada vegada estem pitjor, amb més onades de calor, sequeres, pluges torrencials, inundacions, plagues, etc. A més, hem desembocat en l'emergència climàtica perquè la fusió dels gels de Groenlàndia, de l'Àrtic, de la tundra i uns altres pot provocar una retroalimentació1 que dispare les temperatures d'una forma irreversible.

També sabem que els acords no avancen perquè els governs són còmplices o no s'atreveixen a enfrontar-se als interessos avariciosos, antiecològics i curtterministes de les grans petrolieres, carboneres, gasistes, automobilístiques, elèctriques, etc., que recapten bilions de dòlars cada any (més que la majoria de governs), financen lobbys negacionistes que tornen a créixer amb l'auge de l'extrema dreta i mitjançant la seua omnipresent publicitat manipulen i enganyen l'opinió pública.

Quan es va plantejar el problema del "forat" d'ozó, les companyies implicades també intentaren sabotejar-lo però no tenien tanta força i en 15 anys els governs aconseguiren aprovar l'Acord de Montreal, que prohibia els CFC, i a partir de llavors va començar a resoldre's el problema. No obstant açò, amb el canvi climàtic fa ja 40 anys que se celebren reunions governamentals i encara no hi ha un acord efectiu que reduïsca, o almenys estabilitze, el CO2 i les temperatures.

Per la nostra banda, els ecologistes hem lluitat pel clima, però sempre en minoria i no hem pogut ni frenar l'escalfament. Només ara, amb la mobilització dels joves, les coses poden començar a canviar perquè sense tenir la culpa de res vosaltres sou els qui més patireu les conseqüències durant les pròximes dècades, quan esclaten tots els problemes amb la major violència. De manera que, si voleu un futur digne o simplement un futur, no teniu més remei que mobilitzar-vos i lluitar per ell.

I no queda molt de temps ja. Els científics calculen que només disposem d'altres 10 anys per a limitar la pujada de temperatures a 1,5ºC, reduint les emissions de CO2 un 7,6% cada any. I reduir és una cosa que xoca frontalment amb aquest model econòmic, així que serà necessària molta més pressió ciutadana sobre els governs per a vèncer la terrible influència de les grans companyies i aconseguir un acord efectiu, semblat al de Montreal.

Però no podem ni devem esperar al fet que les solucions vinguen des de dalt, perquè és dubtós i perquè ja hem perdut 40 anys, durant els quals podia haver-se resolt molt més fàcilment el problema, ara hem d'aplicar ja aquestes solucions. Cada persona conscient ha de minimitzar l'ús dels automòbils, passar-se a la bici i el tren, estalviar energia i recursos, aprofitar l'energia solar, fugir del consumisme i d'usar i tirar, fomentar les 4R, preferir els productes ecològics i de proximitat, cuidar els ecosistemes, plantar arbres autòctons, etc. 

En definitiva, els joves sou la clau del canvi, la força imprescindible per decantar la balança cap al costat de la vida, l'esperança per salvar el clima...

La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció

Decàleg pel Clima

Què li passa al clima? Diàleg apòcrif entre les Parts

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

next